SÓC DEL BARÇA

 ESPECTACULAR 2009

VISCA EL BARÇA

XTR

Qui no porta un grup SHIMANO XTR és per que no vol. Si es vol posar aquest grup espectacular falta preparar molts calés i per el mateix preu que l'instalin. Si no és així, potser aquests videos ens poden ajudar a tots encara que no siguem professionals.


També podem canviar el de la bicicleta de carretera per una de les marques més de moda del moment: SRAM RED

I ja per fer content a tots i totes CAMPAGNOLO Super Record:

Vici de la Bici

M'AGRADEN

Per fi. Els tres bonys.

Diumenge 15 de Novembre puc fer Creu de Gurb, Sant Bartomeu i Sant Sebastià. Més de 1000 metres de desnivell en 41 km.
La Creu de Gurb cada dia m'agrada més. El  sender és perfectament transitable en bicicleta fins a pocs metres del cim. Abans d'acabar el sender  la vista  que hi havia aquell dia era espectacular. Sobre la boira  s'enfilaven tres grans globus disfrutant del paissatge, igual que feia jo a peu pla.

De tornada en direcció a Sant Bartomeu el camí de baixada és ben estret, però divertit. Es fa molt bé encara que no porti suspensió total.
Per acabar, la pujada a Sant Sebastià per la banda llarga i no tant dreta, serveix per  fer un bon entrenament de diumenge.
Els Tres bonys d'aquesta banda d'Osona serveixen tanbé per fer escapades ràpides entre setmana, ja que soles són sortides de poc més de  20 km. des de Gurb i quan és té el temps just són ideals.
En resum, pocs km però un bon desnivell. A per una altre!

De la Creu a Coll Formic

No era la meva intenció de fer aquesta sortida de diumenge. Portava tota la setmana pensant en que podria fer el cap de setmana, MTB o Road? Comença a fer fred i no tenia ganes de passar-ne a la carretera. Havia programat l'entrenament de la setmana en funció de la sortida de diumenge. Ja dicidit, preparo la MTB per establir record de calories cremades i desnivells superats aquest any. Volia pujar a la Creu de Gurb, enllaçar amb Sant Bartomeu del Grau, fer mitja volta i pujar a un dels meus llocs preferits, l'Ermita de Sant Sebastià.
Per què amb tot pensat acabo a dalt el Coll Formic?
Arribant a dalt de la Creu la roda del darrera comença a perdre aire, això fa que no vagi comode i perdre el temps canviant la camara no en tinc ganes. Estic relativament a prop de casa, baixo com puc i faig el canvi de bicicleta, es pot dir que la MTB ha esdevingut un gran escalfament.
Ja tard dicideixo fer un atac ràpid el Coll Formic per poder arribar com abans millor amb les meves dues princeses.
La sortida consta de 57 km. Sorto direcció a Taradell que serveix per aclimatar-se al fred diferent que el de la bicicleta de muntanya. La pujada al Coll Formic comença a Seva cap al Brull. Aquesta primera rampa és la més dura de la pujada amb un 9% de desnivell, encara que després del Golf del Muntanyà suavitza una bona estona. Aquestes rampes es repeteixen més endevant però no venen tan de nou com a l'inici.

Després de passar el Brull va pujant d'una manera bastant portable fins els últims 2,5km. Ja cap el final ens trobarem dues fonts que per tornar aniran força bé.

A 1143 m el que es veu direcció a la Plana de Vic és això. El dia va acompanyar a la seva manera, la tornada aquest cop va ser per el mateix lloc però passant per Tona. La durada del port 9,5 km amb una mitjana del 5,3% és la banda de la muntanya més suau, la banda de Santa Maria de Palautordera és més dura, basicament per la llargada .Aquesta muntanya  és per mi l'entrada a les carreteres del Maresme. Forma part de moltes de les meves sortides d'estiu acabades al Port Balis (Llavaneres)
En resum al final va ser un bon entrenament.
A per la próxima.

La Ruta de les castanyes Part 1

Un altre diumenge, una altre sortida. Amb aquest nom  com conec aquesta ruta  no és per la seva violencia si no per els grans castanyers que van acompanyant el pedalar.  Quan s’arriba a la  tardor aquest castanyers deixen caure el seu fruit i desprès  si que es converteix en un perill quan tens que esquivar els pellons punxaguts.

La Ruta de les Castanyes, com la majoria de sortides meves surt de Gurb  amb direcció a Sant Julià de Vilatorta. Aquí després d’haver fet un bon escalfament per què el terreny ho demana comences a pujar fins a Sant Sadurni d’Osormort, a on comences a trobar els castanyers. És el port més dur de la sortida. Collsesplanes té 8,1 km i una mitjana del 5,8 %. Hi ha rampes de fins el 10 % al l’entrada del port. Quan comences, la carretera no ajuda agafar el ritme que es necesita perque no es faci llarg, fins al cap 1 km i mig no s’aconsegueix una cadencia correcta. Així fins a dalt per mig de castanyers que a ple estiu amaguen el sol i suavitzen la pujada.

Un cop a dalt la Ruta de les Castanyes continua fins al trencant de Sant Hilari Sacalm i i Coll de Revell. Si es vol anar fins Arbúcies s’ha de baixar fins a Sant Hilari, si es vol anar a Viladrau baixarem cap el Coll de Revell, fent parada obligatoria a la font de Font dor. Ja direcció a Viladrau més castanyes i més pellons, precisament en aquest poble i en aquestes dates celebren una festa que gira al voltant d’aquest  fruit.

Tornarem a casa per la Roca que va a parar a Taradell.

Un desnivell total  de 1300 m i un total de 79.1 km.

Correcta!

Comença el Tour

Si, ja comença la volta ciclista amb més nom, encara que ja fa temps que ha perdut l'esperit competitiu que s'espera d'una carrera amb tant nom, comença el Tour de France. Dic que comença perque ahir es va presentar el recorregut 2010 i sembla que hagin fet una volta a la mida de Contador, menys contrarellotge i més muntanya. Dos cops el Tourmalet hem sembla exagerat quan hi ha moltes més muntanyes per no haver de repetir ports per molt mítics que siguin. Sembla com si haguessin de recorrer a moments mítics per poder recuperar la màgia del Tour de Feance. Armstong portarà un equip fet a mida per ell, Contador continuarà a Astana? Crec que Astana no correrà el Tour perque sempre nevega a dues aigües i no acaben de ser joc net. Fitxarà per el Caisse-epargne juntament amb un corrador com Valverde ara que ha guanyat la Vuelta quan es creia que no podia ser un corrador de tres setmanes? Podria acabar al Quik step cosa que no sembla mala cosa?, encara que molts voldrien un equip totalment espanyol i que Contador fós al lider, i a més, que Fernando Alonso fós el que pagués, sembla un tonteria però els rumors i són. Temps al temps.
Tornan al Tour bona alta muntaya i només una crono de 51 km per fer que l'espectador de casa no canvii de canal per aborriment per només veure els últims 5 minuts, i si hi ha sprint vist el d'aquest any ja no té cap sorpresa: .......i guanya Cavendish.
Bé, comença el Tour que per fortuna de Valverde no passa per Italia cosa que no crec que ho facin com un favor al numero 1 de la UCI i potser volen adoptar la formula que ha funcionat tant bé a la Vuelta ,com comançar a les terres que el ciclisme és més que un esport. Durant uns quans dies la Vuelta ens va fer oblidar la realitat que envolta el ciclisme a Espanya. El Tour per nom no li fa falta però desprès d'aquest últims anys tot si val, si tenen que començar a Holanda o Bèlgica no hi ha problema, tot sigui per l'espectacle.
Que comenci la festa!

L'esquiador perfecte, per mi, és clar

Avui m'he assebentat que un dels meus grans ídols plega. Amb 37 anys ja li toca desprès d'haver fet tot el que ha fet. Hermann Maier no és ciclista però sempre ha estat lligat a les dues rodes. Tothom coneix l'entrenament que va seguir després d'un greu accident que va tenir quan anava amb moto. La bicicleta va tenir una part important perque "Herminator" no perdés la cama. Va arribar a correr un próleg del Tour de França quedant a dos minuts del pitjor temps. Parlant de professionals està prou bé.

En la seva professsió ho havia guanyat tot, sortin del no res i rebutjat en principi per els entrenadors de la Copa del Món de l'equip autríac. Treballant de paleta a l'estiu i treballant de monitor a l'hivern, li va arribar el moment de demostrar que podria ser un dels grans quan va ser l'obridor de pista en una prova de la Copa del món. Aqui va començar una carrera plena d'èxits fins al greu accident del 2001, per cert, sense tenir cap culpa, que el va apartar temporalment de la competició. Recuperat torna a les pistes el 2003 i torna a demostrar perque ha estat el més gran. Fins avui que decideix plegar desprès de ser el segon esquiador amb més victories a la Copa del Món.

Bona sort amb aquesta nova vida.

M'interessen totes.

De fet, qualsevol tipus de bicicleta ens agrada. La de la fotografía forma part d'una petita colecció d'un bon conegut meu. Té bicicletes de l'any 30 fins a bicicletes de l'any 80. Tot va començar quan li va arribar a les mans aquesta de la fotografía. Es va anar aficionant fins a dia d'avui que de tant en tant amplia la colecció. En té de molt interessants, des de les de carretera amb tres pinyons fins a les de pista amb pinyó fix.

Sempre mira de montar-les amb els components de més qualitat possible, cosa que no és fàcil.

Pot ser algún dia podrem anar a correr la mitica cursa de bicicletes antigues, L'HEROICA.

Ànims per anar ampiant la teva colecció.

La creu de Gurb

El primer dia que estrenava la MTB la vaig fer pujar a la Creu de Gurb i li vaig ensenyar el que seria el seu territori des d'aquell moment. La vista cap a tota la Plana és molt maca. Encara que no es pedali fins al cim, ja que els últims metres es fan a peu, és una bona sortida. Jo aquell dia vaig pujar per la banda del tenis que no és precisament la millor per arribar a dalt amb bicicleta, ja que tens que penjar-te la bicicleta a l'espatlla i és bastant molest, però un cop a dalt val la pena mirar les diferents panoràmiques que hi ha, Pirineus, Cabrerès, Moianès. La baixada cap a Sant Julià Sassorba és molt divertida i pots enllaçar amb diferents camins per anar allargant la ruta fins que es vulgui.

A la fotografía surt una rosa dels vents construida per gent de Gurb, amics meus. Una gran feina van fer per poder construir aqui a dalt aquest monument als vents catalans. A la banda esquerra hi ha una sanyera i a la banda dreta hi ha la creu que dóna nom al cim.

Salutacions a tothom

Feia temps que volia crear alguna cosa relacionada amb el món de la bicicleta, des de l'ignorància que un mateix té sobre el tema fins a l'amor que em desperta aquest meravellós món. Ni sóc un professional ni sóc un malalt, però la bicicleta m'ajuda mentalment i físicament al dia dia.

Quan surts un diumenge molt fred (Sobretot a Vic) on les carreteres encara tenen la gebra de la nit, i la boira només desapareix quan vas a buscar altura, molts cops penses:"- M'hauria d'haver quedat a casa que segur que si està més bé." Però forma part de les dues rodes i no pots perdre ni un dia, que prou complicat costa trobar temps al dia dia.

Per tant amb molts ànims i moltes ganes aqui deixo la meva opinió.